La fotografia en el món dels «méteo-aficionats»

Sempre he pensat en el perquè de la meva afició a la fotografia, els motius pels quals m’han endinsat tant dins d’aquest món, arribant a ser una de les activitats més valorades personalment, juntament amb l’afició que l’acompanya, la meteorologia. Són dues passions, que pel que sembla, van lligades a moltes més persones que els agrada observar el temps.

És cert que, a molta gent que li agrada la meteorologia, tard o d’hora, acaba heretant dins dels seus gustos, la fotografia. Possiblement és perquè quan s’observa un fenomen meteorològic interessant, es vol deixar constància del fet, per tenir un record personal d’aquella situació que tant ha impactat i tant s’ha viscut. A partir d’aquí és quan es comença a tenir una inclinació cap a aquest interès. Relatant això, no significa que tothom que es dediqui a tot aquest tema acabi lligant els dos gustos, ja que la multitud de coses que duu la meteorologia és immensa. Hi ha qui potser li agrada la meteorologia perquè, segons l’activitat professional a la qual es dedica, requereix una certa constància en l’observació de les condicions meteorològiques que van succeint, i  a un altre perquè, al ser pilot d’aviació, també té que estar constantment pendent del temps. Cadascú, amb el pas del temps, va descobrint les seves virtuts i preferències personals, com en el cas meu, que amb el llarg dels anys he albirat que la fotografia també és una aliada dins les meves aficions.

 

Fer fotografies ajuda molt a l’hora de fer balanç de qualsevol situació, especialment la meteorològica. També és una eina molt útil a l’hora de compartir qualsevol informació amb empreses o mitjans de comunicació, per tal que aquests en facin un estudi precís i ben elaborat, gràcies als col·laboradors, i a partir d’aquí en facin una difusió. A més, és una activitat en la qual no hi ha ànim de lucre quan es cedeix el material fotogràfic propi a altres cossos, sempre i quan, aquests no se’n facin autors. Per tant, ni que es vulgui compartir tot allò amb altres persones, el propietari de la foto seguirà sent el que l’ha fet,  disposarà de tots els drets d’autor, i els podrà exercir en cas que algú aliè en faci un ús il·legal o inadequat.

 

 

La passió d’estar fent constantment fotografies al cel, es va adquirint amb el pas del temps, sobretot si la continuïtat en l’observació del temps atmosfèric és constant. Els fenòmens meteorològics adversos, en el cas dels personatges que hi tenen una afició forta, entre aquests el servidor de l’article, fan que la pròpia persona es desplaci a llocs llunyans, o que disposen d’una certa perillositat, per poder captar en forma d’imatge o vídeo, el precís moment del succés. És un fet pel qual, en els que estem dins d’aquest món, no ens resulta gens estrany viure aventures d’aquest tipus, ja que la passió que comporta això, no permet posar-se en la pell dels que sí que ho veuen realment atípic. A conseqüència de tot això, la gent del voltant o propera a nosaltres, pot respectar o criticar els nostres gustos, però la virtut i la passió personal no ens la pot torçar ningú.

En definitiva, una afició d’aquest tipus és tant respectable com qualsevol altra, a més, no comporta massa tipus de conflictes amb cap cos, excepte si el contingut personal és sostret per altres o se’n fa un ús fraudulent. Evidentment, hi ha il·lusions i fortes decepcions que poden desencadenar impotència, o satisfacció, però és com passa en tots els altres sectors. També és cert que la meteorologia i la fotografia no van íntimament lligades per a tothom, encara que vist superficialment ho pugui semblar. D’un dia per l’altre no es pot saber el què realment a un mateix li agrada, sinó que amb el pas del temps, i a mesura que es un es fa gran, va veient els seus interessos. En aquest cas, la passió que se sent de cara a la «méteo-fotografia», es va observant a cada moment que l’atmosfera es complica, i amb la il·lusió pròpia de com es captura el temps atmosfèric present.

 

 




Comentaris

envia el comentari